els volcans

Introducció  Què és un volcà? Parts d'un volcà.   Què és un volcà?   La paraula volcà prové del'illa Vulcano, al sud-est de la costa d'Itàlia. A causa de la freqüència de les activitats eruptives en aquesta illa, els romans la consideraven la forja de Vulcà, el déu del foc i el creador d'armes. Des d'aleshores un volcà és una manifestació de la dinàmica de la Terra, que s'expressa mitjançant la sortida a l'exterior de matèria fosa de l'interior. Així doncs, hi ha volcans allà on les vies de pas són prou fondes per arribar a comunicar els llocs on es troba la matèria fosa amb la superfície.   Parts d'un volcà Un volcà consta de les següents parts:      Cambra magmàtica: és el magatzem intern on s'acumula la matèria sotmesa a gran temperatura i pressió anomenada magma. Aquesta cambra és situada a una profunditat que va des de 10 fins a 70 km.  Xemeneia o conducte de sortida: és la fractura a través de la qual surt el magma a l'exterior.  Con volcànic: és l'elevació del terreny formada pels materials emesos pel volcà.  Cràter: és una petita depressió situada al vèrtex del con volcànic amb forma de con invertit boca de la xemeneia. Quan aquest té un gran diàmetre l'anomenem caldera. Dins d'aquesta cladera hi ha cràters molts petits que anomenem hornitos.  Els volcans, vius o morts? Podem trobar una sèrie de noms per descriure els diferents estats dels volcans com per exemple vius, en activitat, sense descans, desperts, en erupció, en repòs, latents, adormits, morts, i extingits, són paraules que, sovint, s'utilitzen per caracteritzar els diferents estats d'un volcà.  Un volcà actiu és aquell que ha entrat en erupció en època històrica. Segons aquesta definició, existeixen més de 500 volcans actius en tot el món.  Un volcà en erupció és aquell que està emetent lava fosa o que expulsa fragments sòlids de materials volcànics, com cendres, escòries o bombes. Un volcà que exhala gasos, com el vapor d'aigua, el diòxid de carboni o els gasos sulfúrics, ja sigui des de petites boques d'emissió o en forma d'un munt de gasos des del cràter, també és un volcà potencialment actiu, però no se'l considera en "estat fumarolià".  Un volcà potencialment actiu o viu és aquell que compta amb probabilitats de tornar a entrar en erupció; un volcà extingit o apagat no sembla que hagi d'entrar en erupció cap altra vegada. Si pensem en espais de temps humans es pot arribar a considerar que un volcà està apagat si no ha entrat en erupció en època històrica; no obstant, perquè un geòleg classifiqui un volcà com a probablement extingit hauran de passar centenars de milers d'anys sense que el volcà hagi sofert una erupció. Aquesta àmplia diferència en l'escala de temps humà i geològic és l'arrel de molts dels malentesos i equivocacions sobre els volcans.  Un volcà latent és un volcà viu que actualment no està en activitat. L'interval de temps transcorre entre una erupció i l'altra es denomina període de repòs.

TERRATRÈMOLS



INTRODUCCIÓ

L'escorça és la capa més prima i més superficial de la Terra. Es troba dividida en diverses plaques, que es mouen continuament i xoquen, se separen o llisquen entre sí. El moviment de les plaques terrestres és, precisament, la causa principal de l'aparició dels terratrèmols.

---

PREGUNTES

1. Què és un terratrèmol?
2. Per qué es produeixen els terratrèmols?
3. Quins tipus d'ones sísmiques existeixen?
4. Què són els sismògrafs?
5. Què és una estació sísmica?
6. Què és l'epicentre d'un terratrèmol?
7. Què signifiquen els conceptes magnitud i intensitat?
8. Quins danys pot causar un terratrèmol al terreny?
9. Quins factors contribueixen a augmentar el poder destructiu dels terratrèmols?
10. Què s'ha de fer en cas de produir-se un terratrèmol?
    

LA GRAN PREGUNTA

Podries enumerar alguns dels pitjors terratrèmols de la història? I alguns dels més actuals?

1.Un terratremol  resulta de l'alliberament brusc d'energia acumulada pels desplaçaments i les friccions de les diferents plaques de l'escorça terrestre.

2.Es produeixen quan dos plaques tectòniques xoquen.

3.
Les ones sísmiques són les ones que es propaguen per l'interior de la Terra transportant l'energia dels terratrèmols. Aquestes ones, de tipus elàstic, viatgen en totes les direccions des del punt originari del terratrèmol i s'acostumen a classificar en quatre tipus principals englobats en dos grans grups:

• Ones de volum o ones internes
  • Ones P o primàries
  • Ones S o secundàries
• Ones superficials
  • Ones R o de Rayleigh
  • Ones Q o de Love (Q per querwellen, transversal o lateral en alemany)



4.El sismògraf és un aparell que serveix per mesurar la intensitat dels terratrèmols.


5.És el lloc on es mesuren els terratrèmols i on estan els sismografs.

6.
L' epicentre d'un terratrèmol és el punt a la superfície de la Terra que està directament a sobre del hipocentre o focus, el punt on l'explosió subterrània s'origina, és a dir que l'epicentre és el centre des d'on s'expandeixen les ones sísmiques. En canvi l' hipocentre és el punt en l'interior de la Terra on es produeix l'inici del terratremol.
L'epicentre és normalment el lloc on es produeixen els danys més greus. Tanmateix, en el cas de grans terratrèmols, la longitud de trencament la falla pot ser molt gran, i per això els danys més greus poden localitzar-se no pas en l'epicentre, sinó en qualsevol altre punt de la zona de trencament. Per exemple en el terratrèmol de Denali (Alaska) del 2002, s'arribà a una magnitud de 7,9 graus i l'epicentre es trobava a l'extrem oest de la zona de trencament, pero els danys més greus van passar a uns 330 km de l'extrem est de la zona de trencament.


7.
Magnitud i intensitat són dos conceptes diferents que no han de ser confosos, malgrat els mitjans de comunicació acostumin a utilitzar-los com a sinònims. La magnitud d'un terratrèmol es refereix a un valor numèric que quantifica l'estimació de l'energia alliberada. La intensitat descriu els efectes del terratrèmol en funció del punt d'observació.

8.Depén de la magnitud de la escala de Richter contra més gran mes destrossa.

Descripció	Magnitud Richter	Efectes del terratrèmol
Micro	Menys de 2,0	Microterratrèmols, no es noten.
Molt petit	2,0-2,9	Normalment no es noten però es registren.
Petit	3,0-3,9	Normalment es nota però no acostuma a causar danys.
Lleuger	4,0-4,9	Els objectes es mouen perceptiblement, sorolls repetitius. Improbable que hi hagi grans destrosses.
Moderat	5,0-5,9	Pot causar grans destrosses a edificis mal construïts. A edificis ben construïts, com a molt petits danys.
Fort	6,0-6,9	Pot ser destructiu fins a 100 milles en àrees poblades.
Molt fort	7,0-7,9	Pot produir grans destrosses a grans extensions.
Gran	8,0 o superior	Pot produir moltes destrosses a zones allunyades centenars de quilòmetres.

9.La magnitud, la intensitat i el lloc on es produeix.

10.Conducta a seguir en cas de terratrèmol:

• A les primeres sotragades, no intentar ni entrar ni sortir d'immobles. Mantenir-se al marge dels vidres i dels cables. Amb cotxe, parar-se però no sortir.
• Amagar-se sota taules immediatament.
• Agafar fortament tot nadó o nen petit i amagar-lo amb tu sota una taula.
• Allunyar-se de mobles alts, com vitrines, prestatges, llums de peu.
• Retirar dels fogons o de la cuina qualsevol cassola o paella en la que s'estigui cuinant qualsevol cosa.
• Cobrir-se el cap amb les mans.
• Després de la tremolor, verificar l'aigua, el gas i l'electricitat. Reservar el telèfon a les urgències i escoltar les consignes ràdio.
• Un cop acabades les tremolors, sortir immediatament i ràpidament dels edificis i immobles i dirigir-se a espais oberts, com places o parcs, endur-se els nens i deixar enrere qualsevol objecte personal pesant o que pugui donar dificultats a l'hora de poder sortir corrents en cas de nova tremolor.

         LA GRAN PREGUNTA
Els sismes més poderosos enregistrats des de 1900:

• Equador, 8'8, 1906.
• San Francisco, 8'5, 18 d'abril de 1906.
• Valparaiso, Xile, 8'2, 17 d'agost de 1906. Moren 20.000 persones.
• Kanto, 8'3.
• Kamtchatka, 8'5, 1923.
• Indonèsia, 8'5, 1923.
• Chillàn, Xile, 8'3, 24 de gener de 1939. Moren 28.000 persones.
• Tibet, 8'6, 1950.
• Kamtchatka, 9'0, 1952.
• Alaska, 9'1, 1957.
• Xile, 9'5, 22 de maig de 1960.
• Illes Kouriles, 8'5, 1963.
• Alaska, 9'2, 27 de març de 1964.
• Alaska, 8'7, 1965.
• Perú, 7'5, 31 de maig de 1970.
• Ciutat de Mèxic, 7,5, 31 de maig de 1970.
• Ciutat de Mèxic, 19 de setembre de 1985.
• Kbe, Japó, 7'3, 17 de gener de 1995. Moren 6.432 persones.
• Sumatra-Andaman, 9'3, 26 de desembre de 2004.
• Sumatra, Nias, 8'7, 28 de març de 2005.
• Tonga, 8'3, 4 de maig de 2006.
• Kouriles, 8'3, 15 de novembre de 2006.
• Kouriles, 8'3, 13 de gener de 2007.
• Perú, 8, 15 d'agost de 2007.
• Martinica, 7'4, 29 de novembre de 2007.
• Sichuan, Xina, 7'9, 12 de maig de 2008.
• Terratrèmol de Sumatra del 2009 (Indonèsia) 7'6, 30 de setembre de 2009.